19 sept. 2014

Fragmentos mamíferos XXXVIII



Dos tiempos

A veces recuerdo por qué te amaba. Es como un irresistible camino de tus ojos a tu alma. Y cuando me miras vibran hablando desde dentro. ¡Qué duro en ocasiones recordar por qué te amaba! Pero qué hermoso a un tiempo todavía poder disfrutar de esa mirada y ese cariño que ha hecho ya Historia. 

4 comentarios:

Mònica Amorós i Gurrera dijo...

Perdona que sigui frívola i em fixi més en la imatge que en el missatge (hermosa prosa poètica, per cert), però no em puc resistir, m'encanta el rellotge!! És el teu?

NSN dijo...

És un rellotge que m'ha prestat la meua veina. El meu està destroçat pel Relec. És bona la frivolitat amb tant de pes del fragmente ;)

Mònica Amorós i Gurrera dijo...

Relec! Ai.
Felicita a la veïna per un rellotge amb tan de pes, gran i generós... El rellotge l'"entenc", el teu escrit, no ;-)... és massa profund per entendre'l, va amb càrrega de fons.

Tens una prosa poètica críptica "come al solito", però que aconsegueix enllaçar paraules d'una manera hermosa. Ets arquitecta de frases fosforescents que amaguen molt més del que diuen. Intentar trobar-li l'entrellat sempre és un repte (impossible?), i tots els reptes tenen el seu fascino encara que només durin uns minuts. :-)

Nanit!

NSN dijo...

Cara, gràcies. El repte és impossible perquè no l'entenc mai del tot ni jo ;) Quan es parlen dels sentiments no es pot fer un discurs racional, per això es tracta de trobar frases com pincelades impressionistes. I els sentiments són a vegades moments tan fugaços que és difícil recordar-les. Eixe fragmente va sobre una sensació que em va durar potser mig segon quan parlava amb una persona de la qual fa temps estava enamorada.